Rigor i periodisme

Firmat per Carla Solà, Clara Conesa, Júlia Lobera i Paula Gual

El dimarts 23 de novembre, va venir a fer una xerrada a l’Escola Pia Santa Anna l’exalumne Alejandro Páez Jiménez, autor del llibre “Esqueles. Vida a recuadros que predican muerte”. Està estudiant tercer de ciències polítiques i de l’administració a la universitat Pompeu Fabra per poder arribar a ser politòleg i a més, també cursa un micrograu d’història d’Espanya per la UNED. 

Va fer un repàs de la història i de com durant els segles hi ha hagut èpoques on s’imposaven idees i no hi havia llibertat d’expressió, per després poder explicar les bases del periodisme i conceptes claus a tenir en compte i d’altres a evitar. Explicà que el periodisme té la tasca d’escriure la realitat i transmetre tal com és, de la manera més objectiva i rigorosa: “vivim en un món d’ideologies on us intentaran convèncer que la seva idea és la millor”, va destacar, el fundador del periodisme Walter Lippmann, qui es va saltar les bases del periodisme modern. 

Remarcà que un periodista ha de tenir, per sobre de tot, esperit crític, i va explicar que el dogmatisme, és a dir, imposar una idea per sobre les altres i no admetre discussió, és el que s’ha d’evitar per tal de poder desenvolupar-ne un. 

Al llarg de la xerrada, van anar sorgint conceptes i paraules clau pel periodisme com: lobby (un grup de persones que tenen molta influència i capacitat de pressionar) i conflictes d’interessos, que després de parlar una estona, es va veure que en aquest país també n’hi ha, i molts, ja que clarament podem classificar els mitjans de comunicació en dos bàndols, van sorgir citacions com “Siempre que enseñes, enseña a la vez a dudar de lo que enseñas”, de José Ortega y Gasset. Explica que hi ha dos tipus de periodisme: el rigorós, que contrasta idees, i el periodisme d’ideologia. Alejandro Páez va remarcar que ”rigor i periodisme hauria d’anar sempre junt”.

Tot seguit, es van formular unes preguntes sobre el seu llibre, com va ser el llarg procediment de creació, i els seus sentiments a l’hora d’escriure’l. 

La idea principal del llibre és un compendi, un conjunt de reflexions sobre política, filosofia i amb un toc literari, que narra i refelctir com ell veia el món quan el va escriure, un món que a ell no li agradava. És un llibre de crítica social, de protesta.