Maiol Roger: “A vegades es pateix molt pel futur del periodisme, es tendeix a ser catastrofista”

Maiol Roger és periodista i subdirector del programa Planta Baixa a TV3

Firmat per Júlia Lobera, Paula Gual, Clara Conesa i Carla Solà

Maiol Roger, llicenciat en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha fet un munt de coses amb només 35 anys. Ha sigut col·laborador del programa de TV3 Preguntes Freqüents, de Rac 1, Catalunya Ràdio i del diari Ara, d’on va ser cap de política del 2016 al 2019. Anteriorment havia estat redactor de política del diari El País durant set anys. Actualment és subdirector del programa Planta Baixa a TV3 i copresentador, juntament amb Ricard Ustrell i Xavier Rossinyol.

Com va sorgir la idea que el programa es digui Planta Baixa?

Va ser del cantant Cris Juanico, que és amic del Ricard, el presentador del programa, i un dia a Menorca estaven xerrant de les possibles opcions. A Menorca és tradició que al centre hi hagi moltes plantes baixes, hi ha com un punt de trobada, i va ser en una conversa d’aquelles que va sorgir la idea de Planta Baixa. Un cop va sortir el nom, vam pensar de fer un periodisme molt apropat al que passa al carrer, i no un periodisme elevat que s’ho mira tot des de sobre, sinó una mica buscant la realitat del que passa al carrer.

Què aconsellaries a una persona que està estudiant periodisme?

Que es diverteixi i que gaudeixi de la carrera; que comenci a actuar de periodista quan pugui, a la ràdio local, televisió local, a les revistes, a on vulgui; i que sobretot s’ho passi bé, que gaudeixi perquè és una professió apassionant.

Penses que el periodisme ha evolucionat gràcies a les xarxes socials?

Moltíssim, a vegades en un sentit negatiu, perquè el periodisme a vegades veu massa d’alguna polèmica a les xarxes que senzillament se’n fa ressò sense buscar-li la profunditat, a vegades, a un nivell més pràctic perquè hi ha opinions i veus que abans no ens arribaven i ara ens arriben gràcies a les xarxes. S’ha de saber tracta. I també hi ha un altre vessant, que és la manera que tenim nosaltres de comunicar-nos amb la resta, hi ha molta capacitat de saber que pensa l’espectador.

Com veus el futur del periodisme?

Curiós, perquè crec que a vegades es pateix molt pel futur del periodisme i es tendeix a ser catastrofista, però crec que té moltes opcions, l’únic que hem de fer és adaptar-nos als nous llenguatges. Ara fer un programa de televisió que no només es pot entendre com a televisió convencional, és a dir, que la gent ens mira a l’horari que toca, sinó que hem d’entendre moltes altres narratives, amb la mateixa base de sempre, que és explicar històries que interessin a la gent… s’ha d’anar adaptant al que la tecnologia li permeti.

Com portes que el programa sigui en directe? Tens algun truc per controlar els nervis?

Nervis no en tinc gaires, vull dir, al final ho fem cada dia, és la nostra feina, t’has d’acostumar a tenir una càmera davant, però això es porta ràpid. Fer-ho cada dia és divertit perquè té una cosa molt bona: si un dia et surt malament, el dia següent en fas un altre i no t’has d’estar preocupant, i al revés, perquè si un dia et surt molt bé, està molt bé, però l’endemà n’has de fer un altre. És un repte bastant apassionant, perquè cada dia has de fer 3 hores, és bastant de temps en directe. És cansat, sobretot quan et toca presentar-lo, no es fa llarg, però acabes físicament cansat. És molt divertit fer-lo en directe, no he fet mai un programa en diferit, crec que tindria un aire diferent, perquè el directe et dona un punt d’adrenalina que no té la resta.

Què es té en compte a l’hora de triar notícies? Com ho feu?

Doncs ho fem en base del nostre criteri, no té cap secret, creem les que ens semblen més importants i més interessants, i allò que pensem que agrada a la gent, són les dues coses.

Per tu, què és el més difícil de fer un programa d’actualitat en directe?

Saber exactament què és important en cada moment i a què se li ha de donar importància, a vegades tu li vols donar importància a un tema que creus que és bàsic i després no acaba sortint o quan estàs fent el tema t’adones  que no hi havia tant on estirar o la gent no ho troba interessant, perquè no ho has acabat de fer prou bé. Crec que és això, encertar en cada moment què es necessita, perquè a més, fem un programa que va en franges molt diferents, la gent que ho mira a les 11:00 h, no és la mateixa que ho mira a les 14:00 h, llavors encertar què és interessant per explicar i què vol la gent en cada moment, la mescla d’aquestes dues coses és el més difícil.

Si poguessis presentar un altre programa, de quin tipus seria?

No ho sé, els presentaria tots, de fet, et diria que presentaria el Planta Baixa, però si en pogués presentar un altre, no sé, seria un que em passés el què em passa aquí, que em sento còmode amb el que expliquem i no fem res que no creiem i sí, sí que seria en directe, això seria bastant bàsic.

Què penses de les “fake news”?

Que n’hi ha hagut tota la vida. Ara està molt de moda perquè amb les xarxes socials les fakes news es poden eixamplar molt més, però n’hi ha hagut sempre. El que és important és educar ja des de joves quan comencem a consumir mitjans, educar en quines són les fonts fiables i quines no. Unn mitjà tradicional, convencional de tota la vida que tingui una tradició de notícies és molt més probable que t’expliqui una veritat que un blog d’una persona que no coneixes, llavors és important saber identificar quan menteixen i quan no, així trauríem el 95% de l’efecte de les fake news.

Dona’ns un titular que t’agradaria veure publicat.

Uf, hem trobat la cura del càncer, per exemple, s’ha acabat la pandèmia, aquest ja l’estem fent aquests dies, però algun així. S’ha trobat la cura del càncer seria un gran titular per explicar.

Planta Baixa té data de caducitat? Quan?

De moment no, a veure, tenim un contracte amb la tele que el renovem cada any, la nostra intenció és que segueixi endavant, a la tele estan contents. Per tant, mentre ens vulguin, ens aguantin i l’audiència ho desitgi, nosaltres aquí seguirem.