En l’article de Mundo Obrero, Análisis del voto e ideología de las personas jóvenes, mostra com més d’un 25% dels votants de VOX són persones d’entre 18-24 anys i un 56 % són dones d’entre 18-24 anys. El 35% dels vots joves dona suport a la dreta davant de l’esquerra, amb un 42 %. Però la veritable pregunta és: els joves tenen realment consciència del significat dels termes que utilitzen i del que defensen aquests partits? O bé som davant d’un canvi real en la manera de pensar de les noves generacions a causa de les xarxes socials?
Vox és un partit polític espanyol que es considera de dreta radical o extrema dreta. Defensa idees com el nacionalisme espanyol, el control estricte de la immigració, la crítica al feminisme actual, entre d’altres temes. És a dir, que té una visió més tradicional i conservadora de la societat, i qüestiona certs drets socials. Des de “VOX Jóvenes” manifesten: “Ha llegado el momento de que nos escuchen a los jóvenes. El futuro nos pertenece”.
En els darrers anys s’ha observat una evolució important del suport en aquest tipus de partits polítics. Encara que molts joves continuen donant suport a partits d’esquerres o progressistes, Vox ha aconseguit guanyar suport entre una part d’aquest col·lectiu. Algunes enquestes indiquen que una part important dels joves considera votar aquest partit, però, a què es deu aquest augment?
Aquest augment no ha estat només a Espanya, sinó que a països com França, Itàlia o Alemanya també s’ha vist una pujada del suport a partits de dreta radical entre les persones més joves. És per això que es plantegen si hi ha factors o raons a nivell europeu que provoquen un descontentament amb la política o la situació econòmica. Un dels elements importants per entendre aquest creixement és el paper de les xarxes socials a la vida dels adolescents, ja que plataformes com TikTok, Instagram o YouTube s’han convertit en canals principals de difusió d’informació per a ells, i és en aquests espais on alguns creadors de contingut i influencers difonen missatges polítics amb un llenguatge directe i humorístic que simplifica idees complexes fins a fer-les molt fàcils d’entendre, sovint distorsionant la realitat i afavorint que molts nois i noies caiguin en aquests discursos.
Els partits polítics aprofiten l’addicció que tenen molts adolescents a les pantalles i utilitzen aquesta vulnerabilitat per desenvolupar estratègies de comunicació amb la finalitat de captar l’atenció dels joves mitjançant vídeos i missatges curts, simples però impactants. Aquests estan enfocats en temes que generen debat com la immigració, la seguretat o el feminisme, alhora que connecten amb problemes actuals com l’accés a l’habitatge i la feina, i que preocupen especialment aquest col·lectiu. És per això que alguns joves veuen aquest partit com l’única solució a aquests problemes i forma de rebel·lia necessària per canviar les condicions en les quals es troba el país. Perceben els partits d’ultradreta com una alternativa antiestablishment, és a dir, contrària al sistema polític i social establert.
El que preocupa entre els joves que formen part del col·lectiu que dona suport en aquest tipus de partits polítics és el nivell d’educació política. Molts no han rebut una formació suficient en educació cívica a l’escola, fet que dificulta entendre bé el funcionament de la política, analitzar els missatges sent crítics que reben o la història que hi ha al darrera d’aquesta ideologia. És per això que creuen en informació que troben a internet o a les xarxes socials amb discursos disfressats i pensats per atraure mes públic sense coneixement.
A més, darrere de les ideologies d’ultradreta hi ha una història que està vinculada al feixisme i a la dictadura franquista, caracteritzada per la suspensió de llibertats i drets fonamentals, la repressió política i la falta de democràcia entre la població. Sovint se’ls relaciona amb posicions masclistes, xenòfobes i racistes, i hi ha una certa discriminació de col·lectius concrets.
És un tema tan complex que he volgut recollir l’opinió del professor de ciències socials de l’escola, Joan Planas, i ha manifestat el següent: “Sincerament, aquest tema em preocupa perquè sempre hem pensat que la joventut iguala a progressió, i veure més suport per part dels adolescents realment em fa deixar de creure en el futur del nostre país. Potser aquest augment es deu per un descontentament entre els joves provocat per la immigració com a problemàtica principal, però sobretot es deu per la desinformació dels adolescents que donen suport a partits d’ultradreta.”
Cada vegada ens adonem que les opinions dels adolescents són més extremes i el debat es torna més tens i de gran importància. El creixement de l’extrema dreta és un fenomen complex, amb moltes causes: socials, econòmiques i comunicatives. Entendre’l és essencial per poder fomentar un pensament crític i una participació política més informada entre les noves generacions.
