“Saber aixecar-se després d’una derrota ens serveix per altres àmbits quan tenim mals moments”

En Berenguer, professor de socials i religió, i la Noèlia, professora d’educació física, es retiren de l’esport després d’haver estat dos dècades practicant-lo. En el cas d’en Berenguer l’handbol, i en el de la Noèlia, l’hoquei. 

La Noèlia es va apuntar a l’hoquei de petita amb la seva germana, tot i que no li acabava de convèncer, però finalment li va agradar i va decidir continuar fins ara. En canvi, en Bere, de ben petit el va provar l’escola i ja li va cridar l’atenció, i de gran va decidir canviar-se al club, ja que li va agradar molt. 

Els dos es defineixen com a persones positives i amb ganes de fer coses. Els dos esports els hi han aportat moltissimes coses, la Noèlia ens explica el significat de la paraula companyerisme, compromís i sacrifici. En Bere ens parla de no tirar la tovallola, i aprendre a aixecar-nos en els mals moments, també ens menciona els companys i la quantitat de coses que ha compartit i après amb ells.

En Bere va decidir que volia ser mestre d’història, ja que per ell l’esport no era el centre de tot, sinó que era un hobbie, i amb una de les seves altres aficions, la història, va decidir compaginar-les i ser professor, ja que l’altre part que també li agradava de l’esport era entrenar nens. A partir d’aquí, en Bere actualment està sent mestre de segon, tercer, quart d’ESO i primer de Batxillerat. 

La Noèlia sí que va voler dedicar-s’hi professionalment ja que la seva passió era l’esport i li agrada estar amb nens, aleshores va fer el màster de professora amb les seves amigues que la van motivar, i què millor que compaginar les dues coses que li agradaven i ser professora d’educació física. Gràcies a això, avui en dia dona classes a 1r cicle d’ESO i FP.

La Noèlia ens va donar la seva opinió sobre la quantitat d’hores que inverteix l’escola a l’horari en educació física. Ens explica que dues hores són molt poques i els professors d’educació física tenen com a objectiu fer-ne tres com a mínim. Hi ha molts nens que no fan esport fora de l’escola i, per tant, és molt important que com a mínim aprofitin aquesta matèria. En Bere va comentar, a més a més, que la gent rendeix quan el cos li funciona, és a dir, no li podem demanar a un alumne que estigui súper concentrat a classe si el cos tampoc acompanya.

El que la Noèlia no suporta de l’educació, és el fet que se li dóna tanta importància a una nota i tan poca en la maduració de l’alumne. Troba que les notes són important, però que estan sobrevalorades ja que un ambit destacable de l’educació, és que els alumnes creixin com a persones. I això a vegades no passa, i estan massa encarats en obtenir una bona nota estudiant i vomitant el contingut. 

En Bere afegeix que el contingut sí que és important perquè és el que farà crítics als alumnes, devaluar el contingut tampoc és bo. El que ell no suporta és la gent que pensa que només la seva visió és la bona i tothom ha d’actuar exactament com creuen ells. Ell afirma que no farà mai les classes com les faria una altra persona i viceversa, cadascú aporta coses diferents i els alumnes heu de tenir el màxim de referents possibles. Tot és important en l’educació, i el fet de poder fer les coses només d’una única manera possible i que aquella sigui la bona no s’adapta a tota l’heterogenitat que hi ha. I el que encara suporta menys és que es mercantilitzi, que se’n faci un negoci de l’educació és una cosa que el supera, i quan gent decideix coses no tenint-ne ni idea pedagògicament de res el posa dels nervis. Però bé, aquí estan per canviar-ho, concorden els dos.