Per a nosaltres, quan fem esport ens oblidem una mica de tot i ens centrem en el fet de passar-ho bé. És un moment per riure, per esforçar-nos i per gaudir. Vivim l’esport amb ganes, però el més important és estar junts i ajudar-nos. Quan juguem en equip aprenem a compartir, a escoltar i a treballar junts. També aprenem a perdre sense enfadar-nos i a guanyar amb respecte. A vegades no surt bé, però sempre ho tornem a intentar.
Pensem que l’esport hauria de ser per a tothom. No importa si som bons o dolents; l’important és participar, esforçar-nos i passar-ho bé. Ens agrada provar esports diferents com arts marcials, rugbi, pàdel, cal·listènia, etc., aprendre regles noves i conèixer gent nova. L’esport ens ajuda a créixer com a persones.
Ens agrada molt que el futbol femení estigui guanyant més espai. Abans gairebé no se’n parlava, però ara les noies també juguen, surten a la tele i tenen aficions. Tenen el mateix dret que els nois a jugar, competir i ser valorades. Ens sembla molt bé que hi hagi més equips femenins i que se’ls tracti igual que els masculins. No només en el futbol, sinó en altres esports. Però pensem que encara hi ha menys igualtat en el que cobren les noies en l’àmbit esportiu, i això tampoc ho veiem bé. Creiem que ha d’haver-hi igualtat. No hauria d’importar el gènere a l’esport, el que compta és l’esforç, les ganes i el respecte. Així tots ens sentim part d’un equip.
Donat que hem parlat de l’esport, hem entrevistat en Sergi Atienza, professor de l’escola, perquè ens en faci cinc cèntims.
Com has arribat a ser professor d’educació física i per què?
He arribat a ser professor d’esports perquè, des de petit, una de les meves grans motivacions ha estat l’activitat física en general. Tot i que em vaig centrar especialment en el futbol sala, dins de la meva escala de valors, l’esport sempre ha tingut un paper molt rellevant. A mesura que anava creixent, el meu interès pel futbol sala va augmentar, però va arribar un moment en què vaig haver de deixar-ho i vaig decidir enfocar-me en altres àmbits.
Quina formació esportiva tens i quina inspiració has tingut per entrar al món de l’esport?
Soc tècnic superior en activitats físiques i esportives, format al CAR de Sant Cugat, dins del Centre d’Alt Rendiment Esportiu. També sóc llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport. A més, compto amb diverses formacions complementàries, com els títols d’entrenador, monitor i altres especialitats esportives. He aprofundit en àmbits com la biomecànica, així com en aspectes específics dels esports tant individuals com col·lectius.
Pel que fa a la meva inspiració, no he tingut cap referent esportiu dins l’àmbit familiar, ja que els meus pares treballaven moltes hores. Tot i això, la meva motivació ha estat sempre interna, sorgida de manera natural i espontània, sense una causa concreta aparent.
Com van ser els teus inicis en l’escola?
Els meus inicis com a professor es remunten als 16 anys, quan vaig començar a treballar a l’escola col·laborant en tasques com la gestió dels equipaments escolars. A poc a poc vaig anar evolucionant en el meu rol, alhora que ho compaginava amb els estudis en l’àmbit esportiu. Un cop vaig finalitzar la carrera, l’any 2005, l’escola em va oferir l’oportunitat de continuar com a professor. Va ser una transició molt natural i còmoda, ja que ja estava integrat en el funcionament del centre i hi havia establert una bona adaptació.
Creus que l’esport ha anat evolucionant? L’àmbit d’educació física compta amb bones instal·lacions?
L’esport ha evolucionat notablement, tant pel que fa als estudis que s’han realitzat com per l’impacte de les noves tecnologies. Això ha permès una millora en l’eficiència i en la presentació de les activitats, fent-les més àgils i visuals. A més, també han sorgit nous esports que han ampliat l’oferta i la diversitat de pràctiques.
Pel que fa a les instal·lacions, disposem d’equipaments de gran qualitat, especialment si els comparem amb altres institucions. A més, tenim la sort de poder col·laborar amb centres externs com Burdet Planet o el Centre de Natació de Mataró, fet que enriqueix molt la nostra tasca docent i esportiva.
Com veus la formació esportiva dels alumnes?
Cada vegada veig més que els nostres alumnes aprofiten el seu temps de lleure per fer esport. La majoria practiquen alguna activitat esportiva i, si no és així, sovint estan ocupats amb altres responsabilitats, com ara acadèmies o activitats extraescolars. El que més valorem és que practiquin esport, ja que actualment hi ha una gran varietat de disciplines disponibles: futbol, bàsquet, volei, handbol, arts marcials, entre d’altres. Això és molt positiu i representa un gran mèrit, especialment si ho comparem amb temps passats, quan l’oferta era molt més limitada i pràcticament només es coneixien esports com el futbol o el bàsquet.
L’escola dona importància a la formació esportiva o creus que n’esperes més?
No podem demanar més, som uns veritables privilegiats. Per exemple, hem tingut l’oportunitat de participar en la Copa Colegial, on hem sortit campions, i l’escola ha apostat fermament per aquest projecte. A més, comptem amb unes instal·lacions de gran qualitat i amb uns cicles formatius en l’àmbit esportiu que són excel·lents.
Quin esport creus que és el millor en l’àmbit disciplinari, formatiu i físic per a un adolescent?
No hi ha un esport millor que un altre. Tots els esports tenen una part física i una part de disciplina, i per això cap és superior als altres. El que realment marca la diferència és la manera com s’ensenya: amb disciplina, passió i professionalitat.
Com a professional i professor d’esports, a qui va dirigit l’itinerari esportiu?
Doncs a tots els alumnes que acaben l’Eso i volen fer uns estudis postobligatoris que els pugui donar eines per viure de l’esport.
Actualment, quins projectes esportius o lligats en l’esport t’encarregues?
Jo actualment soc professor d’educació física, soc el cap de l’àmbit d’educació física de l’ESO i Batxillerat dins del col·legi. Porto tot el tema del suport vital bàsic i DEA al col·legi, encara que això no és esport al 100%, és una branca paral·lela, ja que ho fem dins de l’àmbit d’educació física. I, externament, tinc una empresa de làser tag, que ho faig més com a tema lúdic, però hi ha una part esportiva. També tinc una altra empresa que es dedica a la formació de tot el tema de suport vital bàsic i DEA.
Com veus l’esport femení en el futbol, bàsquet, volei, etc.? Ha anat guanyant més prestigi per a la societat?
L’equiparo exactament igual que l’esport masculí. Sí que és cert que té més ressò mediàtic, diguem-ho així, però sempre ha estat present. Tot el que sigui evolucionar i que la gent ho pugui veure amb els seus propis ulls em sembla perfecte.
Són més bons els nois o les noies esportivament?
No n’hi ha de millors ni pitjors, aquí tothom és igual. Per tant, no n’hi ha, de diferències.
Com veus la motivació de les noies en l’esport de l’escola?
Tenim moltes noies que fan esport, per sort. A l’igual que els nois. Però és el que dèiem abans, en el seu temps lliure el dediquen per fer esport, i això és perfecte.
Què cal fer més per potenciar l’esport?
Nosaltres, com a escola, ho cobrim molt bé, però evidentment tot el que sigui potenciar-ho serà benvingut. Crec que ho toquem tot molt bé i, per tant, cobrim les necessitats adequadament.
Què aporta l’esport per al jovent?
Aporta moltes coses: evasió, valors, experiències qualitatives i quantitatives; permet conèixer gent nova; relacionar-se amb persones de la seva edat que no cal que siguin del col·legi; fer amistats; aprendre a guanyar i a perdre; gestionar la frustració… Aporta moltíssimes coses, per tant, molt bé.
