Natalia Martinez, Irene Pacha, Mireia Dominich, Claudia Xaudaro, Pol Teruel, Elba Recoder, Sira Danfakha Jana Martí i Isam Filba

El passat dimecres 14 de setembre els alumnes de l’optativa de periodisme de l’Escola Pia Santa Anna vam assistir a la 40a setmana del llibre en català, una celebració que es va dur a terme al Moll de la Fusta (Barcelona), durant la setmana del 9 al 18 de setembre i l’espai va comptar amb 84 mòduls, més de 200 segells editorials, 4 escenaris, 2 espais de lectura, una exposició i una zona gastronòmica.

Hi van participar 6 escoles/instituts, com ara: Escola Ramon Llull, Institut de tecnificació, Institut Consell de Cent, Institut Milà i Fontanals, Escola Oms i Prats, Escola Cervantes (petits).

Les activitats que tenien programades per aquell dia van ser la presentació del llibre de la Care Santos La tercera màscara i escoltar les respostes a les preguntes que li havien formulat a en Carles Porta, a més de la seva explicació sobre els seus dos llibres.

La tercera màscara de la Care Santos

Vam assistir a la xerrada de la Care Santos, on ens va parlar sobre la seva última novetat, un llibre anomenat “La tercera màscara” i destinat a un públic juvenil. Ens va explicar una mica sobre el seu llibre i de què tracta. Els protagonistes dels seus llibres sempre són joves, en aquest cas és la història d’una noia jove, la Diana, de 14 anys que comet un crim abominable i que va ocórrer a Barcelona fa uns anys. L’obra conté 2 secrets de la novel·la i en la portada hi ha una noia dibuixada d’un personatge manga.

La “Tercera Màscara” ocupa tota la atenció a la xerrada de la seva autora

Care Santos va treure el seu primer llibre als 25 anys però ha escrit des de sempre. Els seus fills són lectors dels seus llibres, i en aquest en concret van opinar sobre com estava escrit. La xerrada de la Care Santos ens va semblar molt entretinguda i interessant ja que ens havíem llegit Mentida a l’escola i, en general, ens van agradar. 

Els Crims d’en Carles Porta

Carles Porta, presentador del programa Crims, ens va parlar sobre els seus dos llibres: “Llum a la foscor” i “Tot el que llegireu és real” i ens va resoldre uns quants dubtes sobre el seu programa. 

Primer de tot ens va explicar que ell escriu perquè sempre li ha agradat agradar als altres. Els inicis del seu programa van ser l’any 2016, quan Roger de Gràcia el va convidar al seu programa de tardes “Estat de Gràcia”. El primer cas que va explicar va ser el de l’Helena Jubany, i a causa de l’èxit que va tenir van decidir ampliar el temps de duració i fer-ho més extens. Com que al públic li va agradar tant aquesta secció del programa, van iniciar les emissions de ràdio, la sèrie i els llibres tal com els coneixem avui en dia.

En Carles Porta responent les preguntes.

Els dies anteriors les escoles van fer un recull de preguntes que van ser enviades per tal que en Carles les respongués aquell dia. Va començar la ronda de preguntes explicant-nos d’on treu la informació de cada cas. Va dir que el que primer fan és buscar històries que comptin amb girs narratius, i un cop escollides, fan la recerca del sumari del cas i intenten trobar testimonis vius que vulguin sortir a càmera. Un altre dubte va ser quant triguen a fer un capítol de sèrie o ràdio. Ens va confessar que per preparar una emissió de ràdio triguen entre dos i tres mesos, i per fer un capítol de la sèrie en triguen vuit o nou.

Uns dels motius pels quals els seus llibres han tingut tant d’èxit és perquè arriben a les percepcions dels lectors i els emocionen. Perquè això passi reescriuen la primera frase del llibre fins que sigui molt bona i d’aquesta manera escriuen el guió amb les mínimes paraules possibles. 

Ens va semblar una xerrada molt interessant, ja que va aclarir molts dubtes sobre el seu treball. A més, ens va explicar moltes curiositats sobre el programa, com per exemple d’on neix la frase “posem llum a la foscor”. Vam estar molt agraïts de poder compartir una estona amb en Carles Porta. 

En conclusió, l’excursió ens va agradar molt i ens van semblar molt interessant les dues xerrades. A més, va ser una gran manera de començar l’optativa de periodisme.